Acte a Les Xiques per l’Anna Gabriel

De les petites obres per la dignitat i la llibertat

L’encuny d’empremta numèrica  sobre el paper és símbol de realitat… a cada impacte donat, a cada cop, ens hi afegim més: som dempeus.

Indòcils!

Cada cop som més, cada cop estem menys soles i, perquè sabem de la petitesa de la mesura de la individualitat, ens fem còmplices, ens endurim i ens fem rebels: llavors que subsisteixen.

Rebels!

Arrelant a la fermesa, proclamant i revelant desig de llibertats.  Serem insistents brins per repoblar la terra i parlar de vida.

“ens volen enterrar i no saben que som llavor”

Per la sèrie  “SOM LLAVOR (1)” – Antònia Ripoll maig’18

EscoltaSepharadels homes no poden sersi no són lliures.”

Després d’allò, per molt que vulgui escoltar Sepharad, nosaltres ja només podrem parlar de LLIBERTAT.

Per això l’exposició només es podia dir Sagnant pell de Brau i 1 d’octubre i per això tenim i lluitem per a la REPÚBLICA CATALANA!

La pell de brau, XLVI

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l’aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternamenten

l’ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

Salvador Espriu