Adéu a l’amor romàntic

Article originalment publicat a l'Aguaita
Per Assumpta Arasa Altimira

Començaré per dir que jo no crec en l’amor romàntic. De
fet, ni tan sols em reconec en el subjecte individual de l’època
moderna i contemporània. Potser jo em veig més com una persona que s’ha
construït gràcies a les altres. A mi m’agrada la tribu, la tribu
connectada o les comunes o comunitats. Com a persona busco la sororitat i
amb aquesta omplo la meva vida. Si tenim sort la nova era ens portarà a
relacions més horitzontals, feministes i on les emocions i el
reconeixement de l’altra seran la seva essència. Però com vivim l’amor
les descregudes de l’amor romàntic i de postal de Hollywood?

Per a mi és important entendre que, deixar entrar
l’altra persona en la nostra vida, ja és enamorar-nos. Perquè si sóc
capaç d’escoltar a l’altra, sense un judici preconcebut i sense una
comparació amb qui i què sóc jo, ja li dono el seu espai. No pot ser
l’altra només un espill de mi mateixa.  Només així entenc que la màgia
de l’amor amistat o l’amor sexual pot aparèixer. Per això, hi ha tot un
seguit de mites d’aquest amor “Prêt-à-porter” que ens han venut que no
m’agraden. Així, puc començar per anomenar el mite de la mitja taronja.
Què és això de que anem circulant pel món com una petita part d’un tot
que només s’omple si trobem l’altra? Aquí difereixo de les aportacions
fetes per Plató on ens explica que estem tallats per la mitat amb un fil
de crinera. Jo em sento complerta i, malgrat això, no estic sola. Les
amigues, amics, família, companys, són amb mi. Per això tinc clar, des
de fa temps, que, de la meva mitja taronja, n’han fet suc i me l’he
begut!

Tampoc m’empasso el tema de l’exclusivitat o que només
existeixi un amor pur, sexual, amb l’altre sexe, heterosexual,
heteropatriarcal i heteronormatiu. De fet, aquest punt està molt
relacionat amb creure en el matrimoni com a institució sagrada. Però què
és aquesta institució més enllà de la pròpia parella? Com s’ha
instaurat? Quan? Per què? I per a qui? El matrimoni des d’un principi es
crea per tal de tenir a la dona com una propietat, objectivada i
lligada al patriarca, ja que és ella la que ens procurarà la mà d’obra
barata a base de tenir fills. En l’actualitat això es tradueix a no
atrevir-nos a reclamar els nostres drets a l’empresa on treballem, ja
que ens podrien acomiadar i llavors qui pagarà els estudis dels fills i
filles, qui pagarà el pis?

S’ha de ser curosa i adonar-nos com d’influenciables i
manipulables som a través d’aquests estaments. No és cert que triem a
partir del lliure albir. L’amor, com quasi totes les coses que fem, està
mediatitzat per al cultura i per la gran “Mas Mèdia” o “el gran ull que
tot ho vigila”, altrament dit Internet. Aquí ens influencia la moda,
l’estètica i els cànons de bellesa. El preu que en paguem són greus
trastorns alimentaris i d’imatge. Esquenes tortes i peus malforjats.
 Perquè no és per això pel que es venen tants iogurts que ens aprimen,
dietes miraculoses que ens fan ressecar i esport a tort i dret?

A totes les xiquetes i alguns xiquets ens han venut les
històries de contes de fades. Prínceps blaus que venen a salvar
damisel·les que soles no poden fer res més que deixar-se salvar. I hem
de vigilar, i hem d’estar atentes al que expliquem perquè no és cert que
la bèstia es tornarà en bella a través d’aquest amor romàntic. No, la
bèstia serà un bèstia ens l’estimem o no. Pocs dies abans de què sigui
el Dia Internacional contra la violència vers les dones ens hem de
replantejar aquest model i ens hem de preguntar què passa quan aquesta
bèstia és el nostre marit que arriba borratxo a casa i ens apallissa?
També és culpa nostra? No hem sabut estimar-lo prou? La culpa és sempre
de la dona?

Un cop més arribarà Hollywood i ens vendrà el final de les pel·lícules que és sempre el mateix. Acaben just amb el convit de
noces, foto final i “the happy end”. Però mai, mai, mai, ens preguntem
què passarà al cap de 30 anys, amb una hipoteca impagable i la
universitats dels fills i filles. Si volem, de veritat, un final feliç
replantegem-nos totes i tots les nostres relacions humanes, d’amor,
amistat, treball, família, parella. Acabem amb aquest amor romàntic que
ens ha fet tant i tant de mal a nosaltres i tothom qui estimem.
Treballem plegades perquè “juntes farem nostra la nit”!

Les joguines sexistes i la colònia folladora, benvingudes al Nadal!

Article originalment publicat a l'Aguaita
Per Assumpta Arasa Altimira

«Agafeu-vos bé, estem a punt de tornar a jugar al xic, xica, blau, rosa, Superman, cuidadora de bebès. Qualsevol altra cosa és impensable, prepareu les cartes als Reis malgrat que sigueu republicanes»

Segons el diccionari.cat follar és trepitjar el raïm per fer-ne most. Potser sí que això de trepitjar ve al cas, ja que sovint, les dones, sentim que no fem l’amor sinó que, més aviat, ens follen o, altrament dit, ens trepitgen.

I és que els Nadals, per a les dones, és un anar i venir de feina. Res de descansar després de passar-te l’any treballant! Ara toquen els àpats, l’escudella, els canelons, les visites, les compres, la neteja de la casa… i sí, acostumem a ser les dones les que ho carreguem tot. Si tenim sort “ells” ens ajuden.

Però, a més a més, amb el Nadal ve la càrrega de fer menjar i dieta alhora. De fet, ens sentim culpables de no ser com les bombolletes del cava que segur estan a règim! Així que, per Cap d’Any, el nostre propòsit ha de ser apuntar-nos al gimnàs i fer dieta.

Per ajudar-nos, després dels anuncis de joguines ens arribaran els de les colònies i, allà, ens veurem retratades. Qui besarà al príncep? Qui serà estimada? Doncs bé, segurament la que gasti la talla 36!

I les joguines, quin infern! Ja podem fer un repàs als catàlegs espantosos i misògins que ens arriben per la bústia. No hi ha joguines per a un món de totes i tots i altres. No. Només podem escollir blau o rosa, pistoles i espases làser o cuines i davantals. Més estereotips només els trobarem a les pel·lícules de Hollywood dels anys 60, anem a recules.

Entremig de tot això sentirem coses com: i que li regalem a un xic? O és més fàcil fer regals a les xiques? Ben mirat, no és més fàcil, però fer regals a les xiques és més barat. No costa el mateix, malgrat la taxa rosa (bolis i altres objectes més cars perquè o són roses o porten purpurina) el que compren les xiques que el que volen els xics.

Així que, agafeu-vos bé, estem a punt de tornar a jugar al xic, xica, blau, rosa, Superman, cuidadora de bebès. Qualsevol altra cosa és impensable, prepareu les cartes als Reis malgrat que sigueu republicanes i, si us queda temps, entre àpat i àpat agafeu una bona bufa que arriba el Nadal!

Festa, alcohol i altres

Article originalment publicat a EbreDigital
Carme Abril Febrer

El col·lectiu feminista Llibertes fem un taller, «Tu actues, actuem. Violències masclistes mai més», que té per objectiu desnormalitzar les violències masclistes normalitzades. En una sessió del taller a jóvens adolescents, en el moment del debat, va sorgir el tema dels tocaments no desitjats en el context de l’oci nocturn, a la discoteca, als concerts, a les sales de festa… Les noies deien que és normal, que no poden fer res quan, entre la gent, les toquen i en girar-se ja no saben qui ho ha fet, assumint en aquest cas l’agressió com un fet habitual i que es dona freqüentment.

El segon tema a què ens va portar aquesta intervenció fou el consum de drogues i d’alcohol. El consum entre adolescents és molt elevat, vivim en una societat on l’alcohol només està estigmatitzat quan arriba a l’alcoholisme, quan el problema arriba a límits de gravetat. És una droga legal i a més existeix una pressió social per consumir-ne. Entre el nois agafar una bona borratxera és un senyal de masculinitat, de virilitat i en fan ostentació, entre les noies està més mal vist. Per tant entre els hòmens està més tolerat i en canvi a les dones se les veu patètiques.

D’aquí que quan es produeixen agressions sexuals en llocs d’oci si el noi anava begut, «pobret, anava borratxo, no sabia el que es feia», però si l’agredida també anava beguda se la culpabilitza, se la responsabilitza. El problema no és el consum de drogues, legals o il·legals, sinó la tolerància social que fa que als nois se’ls allibera de la responsabilitat de controlar-se i a elles se les culpabilitza, quan en realitat són les agredides. I és així com de festa ens trobem amb una normalització tant del consum de drogues com de les agressions, siguin les que siguin, perquè els tocaments no desitjats són agressions que pel que sembla estan a l’ordre del dia, només perquè pel fet de ser home puc fer-ho i no passa res!

Venen dies de festes, als nostres municipis comencen a haver plans d’igualtat que inclouen accions en els espais d’oci nocturn, com els punts lila, però a les sales de festa privades, es fa alguna cosa per prevenció? Que noies de setze i disset anys et diguen que cada cap de setmana han de patir tocaments i que això haja esdevingut natural, una cosa corrent del cap de setmana, m’esgarrifa. Estaria molt bé que l’empresariat del negoci de la festa comencés a comprometre’s. L’observatori Noctambul@s analitza el consum des d’una perspectiva de gènere, és una iniciativa de la Fundación Salud y Comunidad, que pretén aprofundir en la relació que existeix entre el consum de drogues i els abusos sexuals en context de l’oci nocturn. Aquesta línia de treball, d’acció, de prevenció i reducció de riscos aspira a canviar la mirada de la gent jove i també la de les persones que hi intervenen, professionals i empresaris perquè puguem fer festa també en igualtat, que sortir no siga un risc per a ningú.

Acte 28J: Versos per a la diversitat

Dijous passat, 28 de juny, el col·lectiu diLLUMs d’arts al forn vam col·laborar en l’acte VERSOS PER A AL DIVERSITAT, organitzat per l’associació LGTeBre.

Les Llibertes, amb Ester, Sinta i Andrea també hi erem!

« 1 de 7 »

Taller: Tu actues

Actuem per una República feminista

La república que volem ha de ser feminista i en cap cas pot reproduir el model d’estat que ara tenim. No ens val una separació i després ja veurem, la necessitat de canvi, justícia social i igualtat hi han de ser inherents. El procés d’independència anhela un altre món possible i ha de deslligar-se del model d’estat capitalista patriarcal, en cas contrari no aconseguirem la transformació social real.

Les Llibertes volem contribuir a aquest nou món possible, des de la nostra humil posició volem contribuir a visibilitzar les injustícies que el model social patriarcal ha naturalitzat i invisibilitzat

El taller: Tu actues. Actuem per una República feminista se centra a experimentar les emocions i l’empatia i ho fem a través de la representació d’escenes masclistes extretes de la vida quotidiana.

Des  que Descartes ens va plantejar la separació de cos i ment, essent el cos l’emocional i el femení i la ment la raó i el masculí, les dones hem estat arraconades de tots els àmbits dels sabers importants, els raonables, i ens hem quedat en els emotius, desqualificant i menystenint el que sovint fèiem.

Però gràcies als treballs de Damàsio, neuròleg, psicòleg i científic portuguès, descobrim l’error de separar cos i ment, emoció i raó. Aquest autor no només diu que aquests no es poden separar, sinó que, a més a més, ens evidencia que primer és l’emoció i després la raó o el que és el mateix, sense l’emoció, que ontogènicament és anterior, no hi haurà la raó.

Doncs bé, l’emoció és allò que tothom experimentem d’igual manera, ens és propera i universal. Per això el nostre taller va d’això, d’experimentar i compartir emocions. De treballar junts i juntes per expressar sensacions i experiències. I ho fem representant escenes, semblants a les del Teatre de l’oprimit, i treballant-les després en petits grups. Concloem el taller extraient conclusions plegades. Unes conclusions que s’encaminen a respondre aquestes dos grans preguntes: com podem visualitzar i assenyalar l’heteropatriarcat i el que ens fa en el quotidià? I com podem revertir les situacions masclistes que vivim?

Amb ganes i il·lusió volem començar un nou cicle de tallers, gràcies CDR Terra Alta!

Fotos del taller Tu actues a Gandesa:

Sororitat

Per què l’Anna?

Per Assumpta Arasa Altimira
Sagnant pell de brau vii - Assumpta Arasa
Sagnant pell de brau vii – Assumpta Arasa

El primer cop que la vaig veure de prop va ser gràcies a les F de Figa. Elles havien decidit portar-la per fer la presentació del seu col·lectiu feminista.

I jo, enmig de més de 100 persones, al Clàssic de Deltebre, la veia parlar de les dones i de feminisme amb aquells ulls morenassos que parlaven més que ella mateixa.

De vegades la gent et fa un regal i la teva vida canvia per sempre més. A mi, aquell dia, l’Anna me’n va fer un d’aquests. Recordo com va dir, en resposta a una pregunta del públic, que ella no parlaria mai malament de cap dona. Que les dones, totes, ja havíem patit prou.

Parlava amb aquella veu dolça tan d’ella que enamora a qualsevol oïda atenta i amb ganes de saber.

Allà vaig comprendre, amb totes i cadascuna de les cèl·lules del meu cos, que volia dir veritablement la paraula SORORITAT.

Per tot això i molt més, gràcies Anna Gabriel!

Les Llibertes per L’Anna Gabriel

Diumenge 3 de juny, a les 12 de migdia, a les Xiques, a l’Aldea, el col·lectiu feminista llibertari Llibertes fem un acte solidari per recaptar diners per a l’Anna Gabriel, exiliada a Suïssa.

 

L’Anna va exiliar-se arrel de ser imputada pel jutge Pablo Llarena pel cas de l’1 d’octubre. En una entrevista a Vilaweb l’Anna deia: «no hi ha cap base per a sostenir que jo hagi comès cap delicte i, en canvi, es pot defensar amb tot fonament que hi ha una persecució política.»

Les Llibertes ens volem solidaritzar amb l’Anna i amb totes les preses polítiques i exiliades. Per aquesta causa l’Assumpta Arasa Altimira i l’Antònia Ripoll, dues pintores, artistes i activistes han creat una sèrie de pintures que es posaran a la venda diumenge 3 de juny. Les obres estaran exposades a Les Xiques, a l’Aldea, a l’avinguda Catalunya 329. A més oferirem un vermut solidari per a que totes les que vinguin puguin col·laborar amb la caixa de resistència, tant si compren una obra com si no.

L’acte comptarà també amb la presentació del llibre Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la independència, és un llibre d’autoria col·lectiva amb contribucions de feministes i activistes LGTBI que explora les relacions entre els feminismes i la independència. L’Anna hi va escriure un article «De la recuperació de les sobiranies i la República feminista». La presentació anirà a càrrec de Núria Comerma, coautora del llibre, on també hi escriuen, entre moltes d’altres Aina Torres, Bel Olid, Fàtima Aatar El Achouch, Laia Estrada, Maria Rovira, Natza Farré, Teresa Forcades…

Les accions de les Llibertes van encaminades a trencar amb l’estructura jeràrquica i heteropatriarcal de la societat, amb aquest acte solidari posarem en relleu la necessitat d’avançar cap a la República feminista.

Entrevista a Carme Abril Ferrer, del col·lectiu Llibertes

Carme Abril, membre Llibertes, ha explicat en relació als objectius del col·lectiu quant a la seva fundació, que volen anar una mica més enllà en el seu treball per la igualtat. Segons Abril, “per una banda, la igualtat amb els homes és una igualtat a la precarietat i no la volem així, i per l’altra, volem trencar amb el gènere binari tal com el tenim entès d’home-dona. Entenem que el gènere és una imposició social i hi ha molts tipus de gèneres i de dones”.

Abril afegeix que, “l’heteropatriarcat forma part del sistema capitalista en el qual vivim i ho volem trencar lluitant a través de tots els mitjans que tenim”.

Llibertes, segons Abril, no és un col·lectiu feminista a l’ús, “és feminista i llibertari perquè pensem que la nostra lluita va més enllà de la lluita feminista, és lluita de classes i va en contra de tota forma de poder i considerem que com a societat podem organitzar-nos de manera diferent”.

Notícia d’Ebre Digital

Pepsi, les patates misògines

Després de la volada d’indignació, que s’ha creat i manifestat sobretot a la xarxa, pareix que es retiren unes patates que tenien regust a misogínia. Per aquest cantó com a col·lectiu ens n’alegrem. Malgrat això, però, volem manifestar el nostre malestar, ja que, amb l’intent de crear aquestes patates per a dones, ens adonem que no deixa de ser una campanya més de les que se sumen als despropòsits que, últimament, patint les dones i d’altres col·lectius no heteronormatius. Què li passa al mercat? De veritat es necessiten bolígrafs per a dones, cotxes per a dones i un no sé què que s’inventi un tarat creatiu guillat!

Com a col·lectiu, hem decidit igualment publicar la nostra rèplica d’aquestes patates. Ho fem perquè creiem que és un bon material per a la reflexió, però a més, des de l’activisme que practiquem ho fem per apel·lar a les marques de productes a no menystenir-nos mai més, ni a les dones, ni a d’altres col·lectius no heteronormatius:

“Fa pocs dies ens hem assabentat d’una notícia inquietant: la marca Pepsi té pensat crear unes patates fregides per a les dones. Segons aquesta marca, les dones no som capaces de gaudir de les patates ja que, en públic, no volem fer soroll quan mengem o ens volem llepar els dits per assaborir fins al final els diferents sabors que ens aporten aquests tipus d’snacks.

Gràcies a aquesta marca ens hem adonat que hi ha unes patates “normals” consumides per persones “normals”, és a dir, els homes, i unes patates que s’hauran de fer per a les “altres”, és a dir, les dones. Perquè les dones, evidentment som les “ALTRES”.

Tot això ens planteja algunes qüestions, per exemple: on hi ha la resta de gèneres? La societat, a voltes, sembla que va madurant i s’adona que hi ha tota una gamma de gèneres i sexualitats. Malgrat això, gràcies a la marca Pepsi, ens adonem que, sovint, aquesta evidència dels gèneres i les identitats fluides són només un miratge que una realitat. Per a la publicitat només hi pot haver els “homes” i la seva desviació, les altres, les dones.

Però més enllà del que s’ha esmentat més amunt tenim que, amb aquest parany de patates fregides per a dones, s’està creant un imaginari social sobre com han de menjar les dones. Aquí podem pensar en el foment dels trastorns alimentaris ja que s’ensenya a les dones a restringir el seu comportament en les menjades sobre tot si són en espais públics. A més, d’aquesta manera es fomenten els rols de gènere tradicionals on s’adoctrina a la dona de com s’ha de comportar. Igualment, hi ha un condicionament, ja que s’altera la conducta natural de l’espècie d’obtenir aliment per a sobreviure. Tampoc es té en compte que el menjar, per als humans, és una font de plaer i que aquest, no discrimina per sexe o gènere i que és un regal que gaudim, d’igual manera, unes i altres. Per això la pregunta és: ens volen potser, a les dones, domesticar?

Pensem que com a societat hauríem de centrar-nos en atacar l’arrel del problema dels trastorns alimentaris. Aquests es donen, sovint, pels contextos culturals creats que fomenten el restringir i contenir les dones. A més, les dietes afavoreixen una baixa autoestima i, amb una baixa autoestima, és més fàcil manipular a la població afectada. Igualment, ajuden a generar molta riquesa a través de generar una imatge corporal imaginària de dona impossible. De fet, a països on no hi ha aquests contextos culturals és difícil trobar trastorns alimentaris. Tot plegat, ajuda a mantenir una societat heteropatriarcal, ja que crea que les dones es sentin insegures de sí mateixes.

Finalment, s’ha de recordar que els efectes de tenir un IMC (índex de massa corporal) molt baix porta a què les dones es quedin en una “fase prepúber” aturant així el seu creixement natural, patint amenorrea i assemblant-se a un noiet jove. Sembla que aquesta imatge, d’homenet malfet, és socialment més acceptada que la d’una dona desenvolupada i amb pit i cul. Potser, d’alguna manera, si aturem el desenvolupament natural del sexe femení, en disminuïm el seu funcionament hormonal i, d’aquesta manera, fem que “elles” ens ocupin menys espai. Amb això és cert que afavorim la misogínia, però ei, aconseguim, finalment, desfer-nos de les dones!”

Per acabar volem recordar que per a les compreses, tampons i d’altres, en el nostre país, paguem un 21% d’IVA com si es tractes d’un producte de bellesa. Potser ens hauríem de plantejar si, per contra de fer-nos propostes “pijes”, misògines i “roses”, no seria més honest tractar-nos com el que som, persones de ple dret! Per tot això i més recordem que el 8M VAGA FEMINISTA!

Llibertes dones alliberades.