Pepsi, les patates misògines

Després de la volada d’indignació, que s’ha creat i manifestat sobretot a la xarxa, pareix que es retiren unes patates que tenien regust a misogínia. Per aquest cantó com a col·lectiu ens n’alegrem. Malgrat això, però, volem manifestar el nostre malestar, ja que, amb l’intent de crear aquestes patates per a dones, ens adonem que no deixa de ser una campanya més de les que se sumen als despropòsits que, últimament, patint les dones i d’altres col·lectius no heteronormatius. Què li passa al mercat? De veritat es necessiten bolígrafs per a dones, cotxes per a dones i un no sé què que s’inventi un tarat creatiu guillat!

Com a col·lectiu, hem decidit igualment publicar la nostra rèplica d’aquestes patates. Ho fem perquè creiem que és un bon material per a la reflexió, però a més, des de l’activisme que practiquem ho fem per apel·lar a les marques de productes a no menystenir-nos mai més, ni a les dones, ni a d’altres col·lectius no heteronormatius:

“Fa pocs dies ens hem assabentat d’una notícia inquietant: la marca Pepsi té pensat crear unes patates fregides per a les dones. Segons aquesta marca, les dones no som capaces de gaudir de les patates ja que, en públic, no volem fer soroll quan mengem o ens volem llepar els dits per assaborir fins al final els diferents sabors que ens aporten aquests tipus d’snacks.

Gràcies a aquesta marca ens hem adonat que hi ha unes patates “normals” consumides per persones “normals”, és a dir, els homes, i unes patates que s’hauran de fer per a les “altres”, és a dir, les dones. Perquè les dones, evidentment som les “ALTRES”.

Tot això ens planteja algunes qüestions, per exemple: on hi ha la resta de gèneres? La societat, a voltes, sembla que va madurant i s’adona que hi ha tota una gamma de gèneres i sexualitats. Malgrat això, gràcies a la marca Pepsi, ens adonem que, sovint, aquesta evidència dels gèneres i les identitats fluides són només un miratge que una realitat. Per a la publicitat només hi pot haver els “homes” i la seva desviació, les altres, les dones.

Però més enllà del que s’ha esmentat més amunt tenim que, amb aquest parany de patates fregides per a dones, s’està creant un imaginari social sobre com han de menjar les dones. Aquí podem pensar en el foment dels trastorns alimentaris ja que s’ensenya a les dones a restringir el seu comportament en les menjades sobre tot si són en espais públics. A més, d’aquesta manera es fomenten els rols de gènere tradicionals on s’adoctrina a la dona de com s’ha de comportar. Igualment, hi ha un condicionament, ja que s’altera la conducta natural de l’espècie d’obtenir aliment per a sobreviure. Tampoc es té en compte que el menjar, per als humans, és una font de plaer i que aquest, no discrimina per sexe o gènere i que és un regal que gaudim, d’igual manera, unes i altres. Per això la pregunta és: ens volen potser, a les dones, domesticar?

Pensem que com a societat hauríem de centrar-nos en atacar l’arrel del problema dels trastorns alimentaris. Aquests es donen, sovint, pels contextos culturals creats que fomenten el restringir i contenir les dones. A més, les dietes afavoreixen una baixa autoestima i, amb una baixa autoestima, és més fàcil manipular a la població afectada. Igualment, ajuden a generar molta riquesa a través de generar una imatge corporal imaginària de dona impossible. De fet, a països on no hi ha aquests contextos culturals és difícil trobar trastorns alimentaris. Tot plegat, ajuda a mantenir una societat heteropatriarcal, ja que crea que les dones es sentin insegures de sí mateixes.

Finalment, s’ha de recordar que els efectes de tenir un IMC (índex de massa corporal) molt baix porta a què les dones es quedin en una “fase prepúber” aturant així el seu creixement natural, patint amenorrea i assemblant-se a un noiet jove. Sembla que aquesta imatge, d’homenet malfet, és socialment més acceptada que la d’una dona desenvolupada i amb pit i cul. Potser, d’alguna manera, si aturem el desenvolupament natural del sexe femení, en disminuïm el seu funcionament hormonal i, d’aquesta manera, fem que “elles” ens ocupin menys espai. Amb això és cert que afavorim la misogínia, però ei, aconseguim, finalment, desfer-nos de les dones!”

Per acabar volem recordar que per a les compreses, tampons i d’altres, en el nostre país, paguem un 21% d’IVA com si es tractes d’un producte de bellesa. Potser ens hauríem de plantejar si, per contra de fer-nos propostes “pijes”, misògines i “roses”, no seria més honest tractar-nos com el que som, persones de ple dret! Per tot això i més recordem que el 8M VAGA FEMINISTA!

Llibertes dones alliberades.