Per què l’Anna?

Per Assumpta Arasa Altimira

El primer cop que la vaig veure de prop va ser gràcies a les F de Figa. Elles havien decidit portar-la per fer la presentació del seu col·lectiu feminista.

I jo, enmig de més de 100 persones, al Clàssic de Deltebre, la veia parlar de les dones i de feminisme amb aquells ulls morenassos que parlaven més que ella mateixa.

De vegades la gent et fa un regal i la teva vida canvia per sempre més. A mi, aquell dia, l’Anna me’n va fer un d’aquests. Recordo com va dir, en resposta a una pregunta del públic, que ella no parlaria mai malament de cap dona. Que les dones, totes, ja havíem patit prou.

Parlava amb aquella veu dolça tan d’ella que enamora a qualsevol oïda atenta i amb ganes de saber.

Allà vaig comprendre, amb totes i cadascuna de les cèl·lules del meu cos, que volia dir veritablement la paraula SORORITAT.

Per tot això i molt més, gràcies Anna Gabriel!